divendres, 22 d’octubre del 2010

DEBAT OBERT: El moniato conflictiu

S’acosta el dia del moniato i amb ell, el neguit i els dubtes de molts pares sobre com afrontar tant important esdeveniment. Com sabeu es tracte d’una activitat organitzada per l’escola, on els nens amb “l’ajuda” dels seus pares, han de vestir, disfressar o esculpir un ninot o figura amb un moniato, que sigui representativa del tema que s’escull cada any. 
El problema sembla ser, que alguns pares, sospitem que amb tota lo bona intenció, ajuden més del compte als seus fills i acaben sen ells els artistes, aportant a l’escola verdaderes obres d’art que podrien ser exposades perfectament a qualsevol dels més prestigiosos museus contemporanis. 
A rel d’això, hi ha pares que opinen que aquesta activitat s’ha convertit en un veritable concurs i que es produeix una greuge comparatiu amb els nens que “si” fan ells mateixos les obres. Hi ha altres pares que opinen que aquesta activitat s’hauria de fer a la escola com un treball més en grup. 
Aquest és el culpable
Per altre costat, aquesta activitat neix a l’escola amb l’esperit de fer participar els pares amb els fills, i que el resultat d’aquesta participació conjunta, sigui el treball que els nens tindran ocasió d’ensenyar als seus companys. 

Quina és la vostre opinió sobre aquest tema?

3 comentaris:

Oscar Ribas ha dit...

Tinc la percepció de que s’ha fet una muntanya d’un granet de sorra.
Hem sembla molt be l’activitat per fer-la a casa. Nosaltres anem al mercat i ens fem un fart de regirar i buscar entre els moniatos de la parada fins trobar aquell que presenta una forma original o que ens recorda a alguna cosa, com si miréssim els núvols del cel a la recerca d’un elefant o un vaixell. Trobada la víctima (el moniato), pensem conjuntament com podem transformar-lo. Es veritat que quant els nens eren més petits els teníem d’ajudar una mica més, ja que les agulles o xinxetes que feríem servir, per posar-li ulls o pigues, podien ser perilloses. Aquest any ja ho faran tot sols (els meus van a 2on i 3er). Nosaltres, els pares, supervisarem l’operació.
El missatge que jo li donaria a els altres pares, és que pensin en com fer participar els seus nens i que intentin passar-ho be amb ells i amb aquesta activitat tan divertida.

Si un nen pensa que el seu moniato és el millor, no importarà si els altres estan més ben acabats o si son una escultura perfecte, el seu moniato seguirà sent el millor. Sabeu perquè?. Perquè és el moniato que va fer amb els seus pares.

Oscar Ribas

Nuria Micó ha dit...

I estic d'acord, a P3 el moniato el vaig fer jo sola i el meu nen ni es va enterar, ara a P4, le fet jo amb l'adjuta d'ell, i el resultat es que està entusiasmat. El fet d'haver estat dues hores amb ell fent la disfressa del moniato ES EL QUE REALMENT VAL

cristina ha dit...

Tot i que fa mandra posar-s'hi, segueix compensant la feina de guarnir el boniato, veure com en Pau disfruta pensant, escollint i fent el boniato (a quart ja el fa sol).
A mésel dia de l'explisicoó es mostra orgullós ensenyant l'exposició que han preparat per les famílies.